L’altra guerra de la Costa Brava

És difícil saber com va la guerra a Ucraïna perquè cadascun dels exèrcits, quan informa, ho fa escombrant cap a casa seva, i la sensació que hom té és que es tracta d’un conflicte empantanegat fins al moll de l’os, amb tants actors pel mig –soldats, voluntaris, mercenaris– que resulta complicat saber qui lluita contra qui i al servei de qui. El conflicte, però, té moltes derivades, i una d’elles és el fet que els russos, per les prohibicions internacionals, s’han quedat sense poder avançar en la compulsiva compra de finques, apartaments i mansions a la Costa Brava. Ara, pel que expliquen les immobiliàries, són els ucraïnesos els que s’han llançat a comprar les propietats que quedaven al litoral gironí; amb la qual cosa, mentre a Ucraïna es disputen cada pam de terra, a la Costa Brava els ucraïnesos estan guanyant la guerra sense fer soroll i recuperant terreny al famós diner negre rus que, segons deien, arribava a cabassos en maletins a la nostra costa. Els conflictes internacionals ja ho tenen, això, conseqüències impensables en molts àmbits en els quals ningú havia caigut. Quan hi havia el dur enfrontament entre serbis i croats, ja es va viure una situació semblant. Concretament, els serbis van demanar permís al Govern Civil de Girona per manifestar-se a Lloret de Mar en defensa dels seus interessos mentre passaven les vacances d’estiu a la Costa Brava. En un primer moment no semblava que fos descabellat concedir permís per a aquella manifestació, però les autoritats locals van informar que els croats que en aquella època també estiuejaven a Lloret igualment volien manifestar-se. I es calculava aleshores que coincidien en un mateix destí uns 16.000 croats i uns 20.000 serbis. Ja ens podem imaginar com hauria acabat la coincidència de les dues manifestacions, que assenyadament van ser prohibides, evitant que el conflicte es traslladés a casa nostra. Ara és molt probable que un immoble comprat fa un temps per un rus passi a mans d’un ucraïnès, i així els que volen colonitzar Ucraïna són colonitzats a la Costa Brava. Només cal esperar que ningú dels dos capitostos s’adoni d’aquest nou conflicte i deixin en pau la costa gironina, o potser també haurem d’acabar veient una taula de negociació per decidir qui compra què i a quin preu. Em consta que algú ja es frega les mans veient que el diner torna a voltar pels nostres paratges, fent pujar el preu d’un litoral que ja resulta inassolible per a la majoria de ciutadans.