26.000 milions de fons europeus, en joc

El desembre marca una data clau en el calendari dels fons europeus: la fi de la primera fase del pla de recuperació, transformació i resiliència de l’Estat, que des de l’any 2021 té prop de 70.000 milions d’euros de dotació en transferències a fons perdut per impulsar polítiques transformadores per al teixit productiu. Quan falten menys de sis mesos perquè venci el termini, quin és el grau d’execució de tot aquest potencial inversor? Segons un estudi que acabem de publicar, l’Estat encara podria rebre prop de 26.000 milions d’euros de fons europeus, que hauria de sol·licitar i adjudicar abans que acabi l’any si no els vol perdre. Seria inexplicable que aquests fons, que Europa ja ha posat a disposició, s’acabin perdent, i seria, sens dubte, una lamentable oportunitat perduda.

Un exemple més, doncs, del desgavell en la gestió dels fons per part de l’executiu, que s’ha basat en el centralisme i l’excés de burocràcia dels procediments per accedir a finançament, i que fa que a hores d’ara la seva execució no estigui seguint el ritme desitjat.

En concret, el grau de realització dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) espanyol el 2022 va ser del 69%, un percentatge encara més baix que el del 2021 (82,8%). El ritme de mobilització dels fons fins a l’abril del 2023 està sent similar al de l’any passat, tot i que el pressupost previst a executar aquest any és un 24% superior. La pregunta és: amb aquests antecedents, es complirà?

Les dades dels Perte, que concentren al voltant del 20% dels Fons Next Generation EU, són encara més preocupants. A finals del 2022, només s’havien resolt convocatòries per un import equivalent al 29% dels fons a assignar abans de desembre del 2023. A més, cal tenir present que la meitat de la inversió prevista a través d’aquests projectes s’ha de mobilitzar abans de finals del 2023.

Un dels errors principals de la gestió dels fons per part de l’Estat és, un cop més, reduir les comunitats autònomes a meres gestores dels diners que els transfereix. Som els territoris els que coneixem millor la nostra economia i les necessitats del nostre teixit productiu, i, per tant, els que hauríem de definir l’estratègia per transformar-nos.

A banda d’això, l’Estat no només ha transferit a Catalunya un percentatge de fons clarament inferior al seu pes econòmic, sinó que, a més a més, deu a la Generalitat uns 574 milions d’euros corresponents al període 2021-2023, que encara no ha ingressat.

A Catalunya, també cal continuar accelerant el ritme d’execució dels fons ingressats. Després de mesos d’estancament, el ritme de mobilització s’ha aconseguit accelerar l’últim mes i, a mitjan maig, la Generalitat de Catalunya ja havia mobilitzat un 69,7% dels fons ingressats per part de l’Estat. Però Catalunya encara té 860 milions ingressats de l’Estat que no ha mobilitzat. Si ho vol aconseguir abans no finalitzi l’any, ha de mantenir el ritme actual.

És clar que la política dels fons europeus necessita un gir de 180 graus si volem aprofitar-los al màxim per transformar l’economia cap a un model més resilient, a través de la tecnologia, la innovació i la sostenibilitat. I això només és el principi. La segona fase del pla de recuperació pretén mobilitzar 94.300 milions més entre transferències i crèdits fins a finals del 2026. Un nou repte que necessitarà lideratges a l’altura.