Les consultes i la democràcia
La democràcia té, lamentablement, un recorregut molt curt a l’Estat espanyol, que té una tradició molt més llarga de governs autoritaris, quan no directament totalitaris. Amb aquests antecedents no pot estranyar gens que a Espanya el poder s’entengui i tingui una tendència natural a expressar-se verticalment i de dalt cap a baix, fins al punt que organitzar un referèndum consultiu s’hagi pogut considerar una distorsió, un perill i un objecte de delicte penal. La Constitució del 1978 i 45 anys de democràcia formal i eleccions no han aconseguit transformar aquesta concepció cultural i política, entre altres coses, perquè el poder té molt poca predisposició a debilitar-se, a repartir-se o adquirir una major horitzontalitat, però també perquè els mateixos ciutadans no han tingut la inquietud necessària per forçar una major participació en la cosa pública i les decisions de govern que els afecten i s’han conformat donant el seu veredicte un cop cada quatre anys en les eleccions corresponents i delegant tot el dret i la capacitat de decisió en els polítics i en els partits polítics.
L’Estatut de Catalunya preveu un més alt nivell de participació ciutadana dels catalans i la llei de consultes del 2014, retallada i vigilada amb lupa pel Tribunal Constitucional, desenvolupa aquesta possibilitat, però no ha acabat de produir l’efecte desitjat, en part perquè les mateixes institucions, administracions i partits polítics no són proactives amb aquesta fórmula de decisió i en part per les traves i requisits que la mateixa llei estableix no faciliten, ans al contrari, la iniciativa popular de la consulta. El resultat és que l’Estat només ha autoritzat sis consultes populars municipals a Catalunya en 45 anys. Això ens indica que no n’hi ha prou denunciant els defectes de la democràcia per la qual ens regim. També des de baix cal fer un esforç més gran d’implicació en els afers públics, grans o petits, i d’exigència a partits polítics i institucions perquè acceptin i facilitin el trànsit cap a una democràcia més participativa, fent les consultes més assequibles, eficients i vinculants. És un recorregut que cal fer per acostar els ciutadans a la política, però sobretot per coherència democràtica.