Apocalipsis

Tots tenim al cap un munt de pel·lícules que anticipen la fi del món. Apocalipsis per triar i remenar. Tsunamis devastadors, canícules extremes o freds polars que acaben amb qualsevol indici d’ésser viu, terratrèmols que fan desaparèixer les grans ciutats i, evidentment, meteorits imparables que amenacen de destruir tot el planeta. I, en conseqüència, els humans vivint sota terra en poblats improvisats o bé en naus espacials en altres punts de l’univers. Ciència-ficció, sí, però que, de mica en mica, escurça distàncies amb la realitat. No és que siguem a les portes de la fi de la humanitat, però diguem que ens esforcem per arribar-hi.

Aquesta setmana, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha afirmat que la crisi climàtica està “fora de control”. Res de missatges subtils. Anem de mal borràs. Ho sabem de fa temps i ja no s’amaga sota la catifa de la diplomàcia. És de mal amagar a aquestes alçades. Diuen que aquesta darrera setmana ha estat la més càlida registrada mai al món. Un juliol en què es poden batre rècords, segons apunten els experts. El més càlid dels darrers 120.000 anys, afirmen. D’entrada, aquest cap de setmana torna la canícula a Catalunya. I ens alerten de la vinguda d’El Niño, que ja ens va sufocar l’estiu del 2016. Afegim a les bones notícies la situació permanent de sequera per als propers anys. I ens avesem a veure imatges de pluges torrencials que causen destrosses en pocs minuts. I, enmig d’aquest panorama apocalíptic, les grans potències del món busquen excuses per retardar la reducció d’emissions de CO2 i continuen depenent de l’energia nuclear. El que dèiem: fent passos decidits cap al principi de la fi del món. No ens podem posar gaires medalles, tampoc, en l’àmbit particular. Maldem quan ens plantegem restriccions d’aigua i encara som una mica soques a l’hora de reciclar. Però cap corredissa. Ho contemplem tranquil·lament des del sofà, tot menjant crispetes mentre mirem una pel·lícula. De la fi del món, és clar.