El voraviu
Un debat esplèndid
Varen exhibir superficialitat, supèrbia, arrogància, mentides i mala educació
Que jo recordi, mai fins dilluns un debat havia definit tan bé la pena i la misèria política que hi ha en els que aspiraren a presidir el govern de l’Estat. Va ser esplèndid veure què és Espanya des de les boquetes de pinyó dels ciutadans més conspicus. Mai podran dir que no sabien de la repercussió ni que per a ells era un tràmit. S’ho havien preparat tots dos a consciència. Hi havien dedicat hores i hores amb els seus assessors, convençuts que s’hi jugaven bona part del panís que es reparteix. Havien dit de fer-ne sis! I al final, durant dues hores, van exhibir superficialitat, supèrbia, arrogància, mentides i mala educació. Qualsevol detall positiu a remarcar és amb ganes i obligació de trobar-hi detalls positius. Els moderadors es van empeltar dels protagonistes. Hieràtics, i amb ganyota de mal de ventre, semblaven figures de cera, i no l’Ana Pastor i el Vicente Vallés que coneixem. És el que té aquesta Espanya. No canvia i perdura immutable, diguin el que diguin la quantitat de salvapàtries que genera per la dreta, pel centre i per l’esquerra. Espanya és entre els espanyols igual com es mostra amb Catalunya. És a la sang. A l’ADN. Superficial, superba, arrogant, mentidera i maleducada. Per això el debat de dilluns va ser esplèndid. Perquè els guinyols més considerats del país veí ens ho van deixar ben clar de cara al 23-J. Vàrem veure les dues Espanyes. Que en veritat són una. Superficial, superba, arrogant, mentidera i maleducada.