A punt de fondre els termòmetres
L’episodi de calor extrema, que ahir va dur alguns municipis catalans a ranejar els quaranta graus, avala els advertiments dels experts que fa anys que reclamen una acció coordinada i contundent contra el canvi climàtic i ens endinsa en una situació que les Nacions Unides han qualificat de manera inquietant com a “territori inexplorat”. Els negacionistes s’estan quedant sense arguments entre d’altres coses perquè els efectes de l’emergència climàtica els estem vivint en directe i de forma quotidiana. Però ja no es tracta de creuar els dits per passar els estius de forma més o menys confortable, sinó d’assumir que les conseqüències de l’escalfament global ens obliguen a adoptar una actitud militant a tots nivells, des de la ciutadania fins a les administracions. En aquest sentit, el rècord de temperatures que hem assolit està oferint el millor i el pitjor de tots nosaltres: mentre que hi ha ajuntaments que habiliten refugis climàtics per als més vulnerables, encara n’hi ha que incompleixen l’exigència d’estalvi i són en el punt de mira de l’Agència Catalana de l’Aigua, que els ha començat a sancionar.
I sense uns poders públics exemplars és difícil traslladar a la ciutadania en general la necessitat de mostrar un compromís col·lectiu que ha d’incloure des d’un detall tan petit com tancar l’aixeta mentre ens raspallem les dents fins a exigir a les grans corporacions industrials que amb les seves emissions contaminants deixin de fer el problema més gros i la solució, irreversible.
El més exasperant és veure com a hores d’ara hi ha formacions polítiques disposades a fer demagògia amb aquesta qüestió per interessos purament electorals. Greu error i gran irresponsabilitat, en la preservació del medi ambient i, per tant, de la salut, s’ha de buscar el consens i no pas la pugna ideològica. La tossuderia dels moviments ecologistes que fa temps van posar la banya en aquesta realitat ha permès que encara existeixi una escletxa per reaccionar i evitar el desastre. Assumint que l’adversitat climàtica ja és del tot inevitable hem d’impedir que l’escletxa es tanqui.