Torna la cavalcada contra el català
No representa cap sorpresa la resolució del TSJC en el sentit de confirmar l’obligatorietat d’impartir el 25% de classes en castellà –incloent-hi una matèria troncal– en tres aules de tres escoles. No ho és perquè, a còpia de sentències, el tribunal superior ja ha deixat clar de quina banda està. Però aquesta realitat no s’ha d’acollir amb resignació, menys encara quan la sentència imposa una opció que la legislació actual ha deixat obsoleta, quan ho fa avançant-se al que dirà el Tribunal Constitucional –que té un recurs sobre la taula per resoldre–, quan interfereix en una campanya electoral protagonitzada per una dreta i una ultradreta desbocades i quan el sentit de la sentència es filtra a alguns mitjans fins i tot abans de ser comunicada a totes les parts. És tan evident que el moment, la forma i el sentit de la resolució no són innocus que el TSJC torna a estar a l’ombra de la sospita.
Tampoc és casual que Vox exigeixi les àrees de Cultura i Educació allà on pot entrar a governar. La seva mania persecutòria al català i a tota expressió cultural o artística que no encaixi en el seu ideal reaccionari és malaltissa i, nostàlgic de temps foscos, s’apunta a una de les pràctiques del manual falangista: la censura. Adaptada, això sí, al segle XXI. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Borriana (Plana Baixa) ha cancel·lat les subscripcions a cinc revistes escrites en català (‘Cavall Fort’, ‘Enderrock’, ‘El Temps’, ‘Camacuc’ i ‘Llengua Nacional’) amb el pretext que fomenten el “separatisme”. Jesús Albiol –el regidor– arriba al paroxisme de disfressar d’acte d’alliberament una censura pura i dura aplicada amb l’aprovació del seu còmplice natural, el PP, en un temps de ‘fake news’ abundants i instruments de verificació escassos. La censura a ‘El Temps’ és simptomàtica. Es tracta d’una de les escasses publicacions del País Valencià que actua com a cèl·lula de resistència de la unitat de la llengua catalana i dels Països Catalans. Per moderna que sigui, la ultradreta sempre és ultradreta, autoritària i populista. Però està fent forat en segments joves i la seva presència a xarxes com ara Instagram (multiplica per 4 i 5 els seguidors que tenen el PSOE i el PP) i TikTok (6 i 8 vegades més) ho confirma.