Creu el lladre...

És admirable que més de dos milions de persones hagin demanat votar per correu per a les eleccions del 23-J; té molt de mèrit perquè anar a fer cua a l’oficina de Correus (dues vegades) requereix voluntat i molt esperit democràtic. Per això encara és més indignant que Feijóo ja estigui utilitzant aquests votants motivats per escampar la sospita d’una tupinada del vot anticipat.

Segur que Correus tindrà falles i alguns dels que ho han sol·licitat es quedaran sense poder votar, no en tinc cap dubte. Però tampoc tinc cap dubte que les falles seran per falta de previsió o per incompetència dels directius i no pas per una estratègia política oculta. Atribuir les possibles errades de Correus a motivacions polítiques escampa dubtes sobre els resultats electorals i sobre el sistema democràtic. D’això se’n diu, ras i curt, fer trumpisme de manual; l’any 2020 Donald Trump va fer el mateix en les eleccions americanes aprofitant el gran increment del vot per correu durant la pandèmia, i les conseqüències van ser un assalt a la Casa Blanca.

Les declaracions de Feijóo aquesta setmana demanant als funcionaris de Correus que, si cal, treballessin de nit, perquè el director de l’empresa és un càrrec nomenat pel PSOE i hi posaria obstacles, també m’han fet recordar aquella frase feta que diu que “cree el ladrón...”. No fa tant de l’escàndol de la compra de vots a Melilla on, entre els deu detinguts, n’hi havia alguns que tenien vinculació amb el PP i que en anys anteriors ja havien estat acusats d’intentar comprar vots a Melilla. Vaja, el que en la versió normativa catalana seria: “Pensa el lladre que tothom roba.”