L’inadmissible atac a la llei contra la sequera

Que en plena onada de calor extrema el govern de l’Estat amenaci amb dur al Tribunal Constitucional la llei contra la sequera aprovada pel Parlament de Catalunya clama al cel. L’excusa per plantejar al govern de la Generalitat un procés de conciliació previ al recurs al Constitucional és un possible conflicte amb els requisits exigits per la Unió Europea, o sigui que es posen la vena abans de la ferida. Ja se sap, però, que buscar les pessigolles a les institucions catalanes sempre resulta rendible, especialment en període electoral. La prova la tenim en el fet que ahir mateix el tema es va incorporar ràpidament a la campanya per a les eleccions de diumenge. El govern espanyol insisteix que el procés de conciliació s’ha aplicat amb anterioritat durant aquesta legislatura en vint-i-dos casos més, i assegura que la seva intenció és precisament evitar recórrer al TC. Però hi ha una manera molt més efectiva d’evitar una via legislativa que en la pràctica podria comportar la suspensió de la llei: simplement dedicar-se a altres qüestions que no vagin precisament en contra de la ciutadania, l’autèntica beneficiada del marc legal aprovat pel Parlament.

La llei que protagonitza la nova controvèrsia va ser aprovada pel Parlament complementant un decret llei que establia “mesures extraordinàries i urgents per a fer front a la situació de sequera excepcional”. Ja ens trobàvem enmig d’una onada d’altes temperatures i manca de precipitacions, amb la previsió que les coses empitjorarien, com així ha estat. En aquell moment la discussió política entre els partits catalans va ser dura, i va ser precisament a instàncies de l’oposició que es va acabar tramitant com a projecte de llei per aprofundir en els detalls. Al final fins i tot el PSC hi va estar d’acord, d’aquí que resulti encara més xocant la posició de l’executiu espanyol. I què preveu aquesta llei? Doncs habilita el procediment de contractació d’emergència per a casos d’obres, subministraments i serveis que siguin prioritaris per pal·liar la manca d’aigua. És a dir, preveu solucions ràpides per a situacions límit. Justament el que a Madrid sembla que ignoren.