Bilingüisme trampós

Llegeixo que el candidat del PP per Barcelona al Congrés dels Diputats, l’ex de Ciutadans Nacho Martín Blanco, lloa amb vehemència en els seus darrers discursos electorals les qualitats del bilingüisme a Catalunya. S’entesta, l’home, a afirmar els grans avantatges d’una suposada i equilibrada convivència del català i el castellà en una societat que respecta igual les dues llengües i combina quan vol i com vol l’ús d’una i de l’altra. Totes dues, assegura, van agafades de la mà sense problemes i amb una franca harmonia que només trenquen i enverinen les erràtiques polítiques lingüístiques dels governs nacionalistes. Diu, coneixedor que les seves afirmacions tenen com a mínim certs punts discutibles, que no entén –com a bon i impecable usuari del castellà i el català en igual proporció– que algú s’entesti a voler parlar les vint-i-quatre hores només en una de les dues llengües. I ho diu sense despentinar-se, com si la realitat fos allò que vol vendre i no pas aquella més tossuda i amarga que es troben molts, massa catalanoparlants cada dia. Aquest suposat gest amable d’equiparar el català i el castellà a Catalunya és una ficció que la majoria ja hem superat i que prové sempre de la vessant castellana. No, el català, com a minoritari en un Estat que no defensa prou ni amb prou ganes les seves llengües oficials, no té els mateixos avantatges que el castellà i, per tant, la seva presència no pot ser igual que la llengua que parlen 375 milions de persones arreu del món. No, el català sí que es veu obligat a buscar mesures de protecció arreu per evitar que la suposada llibertat d’escollir sempre afavoreixi el castellà. No, els catalanoparlants de segons quins territoris tenen veritables dificultats per poder-se expressar en la seva llengua materna, cosa que als castellanoparlants no els passa mai. Per tant, a aquells que prediquen el bilingüisme com la panacea de tots els mals, els convido a deixar de fer-se trampes al solitari i a defensar de veritat la llengua menys afavorida de les dues que tant estimen. Perquè les estimen igual, oi?