Espanya contra Catalunya

Serà divertit demà veure com a mesura que avança l’escrutini es van arranant les ungles amb les dents aquells que durant tota la campanya s’han pensat que ho tenien guanyat només perquè Pedro Sánchez va indultar els independentistes catalans a canvi del seu suport parlamentari. Estan convençuts, i massa sovint l’experiència els ha donat la raó, que sotmetre els separatistes catalans sempre té premi electoral. Es tracta d’un sentiment transversal arrelat, congriat no només entre els partidaris de la dreta i la ultradreta, sinó entre els mateixos votants socialistes. I, encara que arribats a aquest punt ja importa poc, alguna part de culpa, no pas tota, en devem tenir també els catalans, de la nostra mala anomenada. Per això Sánchez sap que els ganivets més esmolats l’esperen precisament dins el seu propi partit, en què floreix la catalanofòbia sembrada per gent com Juan Carlos Rodríguez Ibarra. Recorden les diatribes de l’expresident extremeny contra els suposats privilegis catalans, quan exercia de follonero de la baronia socialista? El que abans era un clown dels exabruptes ara deu ser tot un referent de la vella guàrdia. Ja ho resumia el testimoni d’una dona madrilenya que apareixia en un reportatge sobre la intenció de vot: “Prefereixo no poder avortar que veure com fan un referèndum per la independència a Catalunya.” Sí, per això aquest diumenge molts espanyols votaran contra la meitat de Catalunya que vol la independència i contra la gran majoria de catalans, que voldria exercir el dret a l’autodeterminació, encara que això representi una regressió de drets per al conjunt de l’Estat. És gent que no necessitava tants mítings, ni tantes entrevistes, ni tants debats, que ni tan sols s’ha llegit els programes electorals. Hem passat quinze dies ofensius escoltant com això anava d’Espanya contra Catalunya sense que ni tan sols esmentessin Catalunya, comptant que el premi ja el tenien al sarró. Però, i si resulta que al final de la nit electoral es queden sense ungles de tant rosegar-se-les? I si resulta que al final els que mai han volgut ser a cap trinxera guerracivilista ni anar contra ningú per la llengua que parla sí que hi tenien alguna cosa a pelar, en el veredicte de les urnes?