L’APUNT
Citar Irene Montero, robar Mas al PDeCAT
Les ministres Leire Pajín i Ángeles González-Sinde ja van patir masclisme (Zapatero vol “una noia jove amb glamur”, airejava el rancuniós predecessor César Antonio Molina), però la dona que més car ha pagat ser ministra és Irene Montero (Igualtat). Una paradoxa del 23-J és que el crit “visca Irene Montero!” només se sent en català i en mítings d’ERC. Si bé Yolanda Díaz no tapa el vet ni amb vídeos on planxa, Ada Colau posa fi a l’omertà sumària i gosa enaltir Montero. L’estupor de Díaz és equiparable al de Roger Montañola (PDeCAT-Espai CiU) quan veu Artur Mas amb Míriam Nogueras. “Es pot votar en termes d’utilitat catalana”, diu Mas. “Junts a Madrid fa de CUP. Alguns són lliures de cometre un error garrafal”, diu Montañola. Les gelosies expliquen tantes coses...