Tip del xai PSOE (5)

És probable que no sigui políticament correcte allò que tant li havia sentit dir a l’àvia Neus que s’atrapa més aviat un mentider que un coix. Però és tan veritat com la mare que em va parir, i vigent, molt vigent. Quan van sobrats, fins i tot agafes dos pinsans a la mateixa ballesta. Surt Aragonès dimecres i posa preu al suport a la investidura de Sánchez per si és el cas que n’hi han de donar, segons les aritmètiques que tinguem diumenge al vespre. Rufián feia dies que anava dient que aquesta vegada seria més car, però no concretava. El preu anunciat per ERC és “arreglar el dèficit fiscal”, “traspassar Rodalies” i “continuar treballant el conflicte a la taula de negociació”. Ja em diran com se signa, com s’assegura i com se segueix un acord d’aquest tipus, però ara deixem-ho. Dijous al matí, Salvador Illa ja li fotia al mig del cap sense contemplacions. “Està en joc la convivència i el progrés, i això no té preu.” Investeix-nos, que és gata, com aquell que diu. O la cantarella de sempre. O nosaltres o el llop. A veure si ens entenem. Aquesta convivència que no hi era el 2017 i ara hi és, només es manté si el PSOE es manté en el poder? Si per mantenir-la s’ha de fer barretada al PSOE a canvi de res, deu voler dir que ja s’ha fet així per arribar-hi? L’única convivència diferent és l’excarceració dels presos polítics, i això era una exigència europea i no el preu de la investidura. Les coses del xai! L’investeixes i no et paga!