Quadern d’economia
FRANCESC CABANA
Sobretot, talent
És lògic que els economistes ens preguntem quin serà el futur econòmic de Catalunya, prenent com a base la situació actual, la nostra i la del nostre entorn. És clar que les previsions econòmiques tenen un alt percentatge d’error, però sempre és bo imaginar-se el que pot venir i el que no.
Catalunya va ser una potència tèxtil fins a la segona meitat del segle XX. Després les fàbriques tèxtils van anar tancant com a conseqüència de la forta competència del llavors Tercer Món, encapçalat per la Xina i l’Índia, principalment. Ara han quedat les empreses tèxtils molt qualificades i especialitzades.
Podem deixar de costat l’especialització industrial? En aquest terreny tenim la presència de mitja dotzena de grans empreses internacionals estrangeres, començant per la Seat, que és la primera empresa industrial catalana i que no tindrà competència a Catalunya. Difícilment Catalunya tindrà grans empreses. L’exemple a seguir que poso sovint és el dels Països Baixos, però no podem oblidar que la Philips té una participació britànica. En tot cas, tindrem alguna empresa internacional mitjana com pot ser Grifols, si no es deixa absorbir per la competència.
Després ens trobem les indústries mitjanes, les comercials i les de serveis. Aquí el nostre paper pot ser més reeixit, amb Barcelona imitant Amsterdam: amb aeroport i port. No sé si s’ha d’eixamplar l’Aeroport del Prat, però sí que ha de ser un hub que concentri els vols d’una sèrie de companyies. El Port de Barcelona hauria de ser el primer o el segon port del Mediterrani.
No obstant això, Catalunya s’ha de distingir per l’aprofitament del seu talent personal. Tenim bones escoles i tenim una joventut disposada a treballar més en un laboratori que en una fàbrica. Aquest talent necessita recursos que no estan a l’abast de patrimonis particulars o d’una colla d’amics. S’han de fer tots els possibles perquè aquest talent no marxi. Seria bo que es creessin fons d’inversió destinats a cobrir aquestes necessitats financeres. La Generalitat tindria aquí un paper per afavorir que no faltessin recursos a les empreses que només tenen talent.
Si Catalunya obtingués la independència demà passat o l’altre, aquest objectiu de les empreses amb talent s’accentuaria, ja que seríem un estat petit sense gaires possibilitats de tenir grans empreses i sense capacitat per a especialitzacions de gran abast.
Aquest objectiu econòmic donaria a Catalunya un bon nivell de renda i de producció. He insistit més d’una vegada que aquesta independència i aquest talent només es poden explotar si es manté una bona relació amb l’Estat espanyol, amb el qual tenim uns vincles comercials, industrials i de serveis que no s’haurien de perdre. Però s’ha d’apostar per una major expansió internacional, que ja existeix en un primer nivell.
El talent personal el tenim, però necessitem ajuts: fons d’inversió i ajuts públics sempre que facin falta i que puguin ser retornats en forma de serveis. No hi ha cap dubte que el talent es pot posar a disposició d’un estat o dels serveis que pugui donar aquest estat.
Em fa una certa il·lusió pensar en un futur, que jo no veuré, en el qual hi hagi una Catalunya amb escoles empresarials de bon nivell –que ja tenim– i unes empreses públiques i privades que utilitzen aquests serveis. El resultat podria ser un país amb el nivell dels Països Baixos, com ja he dit.