El PP es treu la careta al País Valencià
La decisió del Partit Popular de suprimir el català com a llengua vehicular a l’ensenyament a vuit comarques del País Valencià és un petit tast del que el president del partit, Alberto Núñez Feijóo, entén per “recuperar la concòrdia entre els ciutadans”. Una mesura que s’afegeix al disbarat de censurar diverses publicacions catalanes de la biblioteca de Borriana o retirar el nom del fundador d’Al Tall de l’auditori de Torrent. Mesures totes aquestes perpetrades en solitari o amb la complicitat de Vox, el partit que a partir de les eleccions de demà aspira a entrar al Consell de Ministres espanyol per fer de crossa dels populars. De moment aquesta ofensiva anticatalana ha mobilitzat la societat valenciana, disposada a plantar cara a la involució que porta aparellada l’accés al poder de la dreta i la ultradreta. Una reacció coordinada amb Catalunya, que ja s’ha concretat en la convocatòria de concentracions per part d’Acció Cultural del País Valencià i d’altres entitats i que també ha implicat l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, que acaba de posar en marxa una campanya de subscripcions per contrarestar la censura.
Tot i les enganyoses apel·lacions a la moderació per part d’un Feijóo que ja es veu president, el full de ruta que els populars han començat a desplegar al País Valencià i que també voldrien aplicar a Catalunya demostra que l’autèntic objectiu polític d’aquesta formació és l’aniquilació de la immersió lingüística i la persecució del català a favor del castellà. Aquesta és la concòrdia que volen sembrar i la llibertat que reivindiquen, llibertat per prohibir allò que els sembli, és clar. Pel que fa a Catalunya, però, és evident que aquests plans topen amb dos obstacles importants. D’una banda, la poca predisposició de les bases del PPC a deixar-se assimilar a les posicions més dures de Vox, que ha promès endurir futures aplicacions del 155. I, de l’altra, la cúpula popular sap prou bé que imposar la mateixa recepta de censura que està aplicant al País Valencià podria provocar justament el revulsiu que el moviment independentista necessita per recuperar la unitat d’acció i la mobilització als carrers. Demà les urnes parlaran.