‘L’été indien’

Joe Dassin evoca a L’été indien la felicitat viscuda un matí en una platja, mentre hi caminava amb l’estimada, un dia de tardor en què feia bon temps. Dassin murmura amb la seva veu greu que és una estació que no existeix i que a l’Amèrica del Nord en diuen “l’estiu indi”: “Mais c’etait simplement le nôtre”. Com recuperar “el nostre estiu indi” que va fulgurar a la tardor? Amb un cor que fa el dabadà, abandona la recitació per cantar a l’amant perduda oferint-li anar on vulgui per tornar-se a estimar... quan l’amor està mort. Un impossible: allò que es va viure en aquell matí d’un été indien no és recuperable i, tanmateix, reviu eternament a la memòria que l’idealitza.

Fill del cineasta Jules Dassin i de la violinista Béatrice Launer, Joe Dassin va néixer l’any 1938 a Nova York. El 1950, la persecució “anticomunista” del senador McCarthy va dur Dassin i Launer a exiliar-se amb els seus tres fills a Europa. Joe Dassin va convertir-se amb el temps en un cantant especialment popular en països francòfons. Un dels seus grans èxits és L’été indien (1975), una versió d’Àfrica, de l’italià Toto Cutugno que hi parla de “l’estiuet de Sant Martí” (“È l’estate de San Martino”) referint-s’hi també com l’“estate indiana per noi” sense afegir-hi que així en diuen a l’Amèrica del Nord. No és, doncs, una cançó original de Dassin, però si l’he invocada a través seu és perquè ho fa Annie Ernaux a Els anys Súper-8, pel·lícula construïda a partir de les imatges amateurs filmades entre 1972 i 1981 per qui va ser el seu marit, Philippe Ernaux, entre el 1972. Unes imatges amb les quals l’escriptora visita la llum que brilla sobre el passat: “La llum daurada de l’estiu indi que cantava Joe Dassin en aquells anys.”