El sobiranisme té la paella espanyola pel mànec

L’independentisme català decidirà la governabilitat de l’Estat espanyol i en podrà negociar un preu a canvi, però, alhora, ha sortit electoralment molt malparat de les eleccions de diumenge. Aquesta és la doble lectura d’uns resultats que obliguen les diferents formacions sobiranistes no només a obrir un període de reflexió, sinó a abordar també un període de reacció. Aquesta és l’oportunitat que ofereixen uns comicis que han servit per aturar, almenys de moment, l’embranzida de la ultradreta. Per això és indispensable que es llegeixin correctament les tres causes de la reculada. La primera, l’abstenció que ha dut molta gent a quedar-se a casa, o bé perquè considerava que les eleccions espanyoles no la interpel·laven o bé perquè no s’ha sentit prou motivada per les propostes dels partits catalans. Una segona causa afecta el vot útil i el transvasament de sufragis cap al partit socialista per part d’electors d’ERC o de la CUP, disposats a cedir de manera transitòria la seva confiança a canvi de barrar l’arribada de Vox al poder. En aquest cas els partits damnificats han d’entendre que de la mateixa manera que aquest vot prestat ha marxat també pot tornar.

Dependrà, i aquí entra en joc la tercera causa dels mals resultats, de la capacitat d’entesa entre els partidaris de la independència i del dret a decidir. Perquè és evident que des dels partits constitucionalistes espanyols no ha arribat cap proposa seriosa adreçada als interessos catalans però, alhora, des dels partits sobiranistes tampoc ha arribat cap proposta capaç de seduir novament el seu electorat. Al Partit Popular li ha esclatat a la cara la realitat d’un Estat que ja no s’identifica amb un model bipartidista, format per una diversitat de propostes legítimes, que les urnes han triat i que ara tindran veu i vot a l’hora de decidir el rumb del Congrés. És allà on es decidirà a quin candidat li correspon la formació de govern, en contra del que un ensopit Feijóo proclamava la nit electoral des del balcó de Génova. No és veritat que les urnes li hagin encarregat a ell liderar el govern, serà la representació parlamentària en el seu conjunt qui ho decideixi, i els catalans hem de saber gestionar el nostre pes.