La pressió és per al PSOE

El PSOE pot sentir-se cofoi dels seus resultats a Catalunya, només superats pels resultats de Zapatero el 2004 i el 2008. Però crec que està fent una lectura molt incorrecta dels seus resultats, demanant un xec en blanc dels catalans perquè Sánchez sigui president incondicionalment.

Els electors en diferents eleccions volen respostes a preguntes diferents. Si el 2019 per a molts electors la pregunta era “què faran vostès per posar fi a la repressió política i treure els presos polítics de la presó?” i aquí ERC tenia millors respostes que ningú, en les de diumenge la pregunta era “quina és la millor opció perquè no governin el PP i Vox?” i davant aquesta pregunta el PSOE tenia la millor resposta.

Fent una anàlisi, la taula de negociació ha donat fruits importants, però insuficients; ha donat resposta a algunes de les preguntes dels electors del 2019, ha reduït la repressió amb la reforma del Codi Penal i ha aconseguit la llibertat per a una part dels presos polítics.

Ara bé, el PSOE fa la lectura que aquesta estratègia ha servit per apaivagar i debilitar l’independentisme. Per aquest motiu ara, a més, els socialistes s’atreveixen a fer recaure en l’independentisme la responsabilitat que no hi hagi noves eleccions o que no governi Vox. Una fal·làcia argumental, ja que aquesta responsabilitat és del PSOE. Pot decidir ser valent i, per tant, cedir a elements clau que els demanen les forces de les quals necessita el suport, o ser responsable i facilitar un govern del PP en solitari.

L’independentisme no s’ha apaivagat. Una part ha votat el PSOE per respondre millor a la pregunta de com aturar un gobierno PP-Vox, i una altra ha castigat els partits independentistes per estar tot el dia barallant-se. I el PSOE ara mateix, un cop portada al màxim la taula de negociació, no té cap altra oferta a fer a les tres forces independentistes del Congrés (ERC, Bildu i Junts) que el discurs de la por i el del mal menor. Ja diuen: “Si no investiu Pedro Sánchez vindran Vox i el PP.” Ho deia un escriptor polonès, Andrzej Sapkowski, en boca del seu personatge de ficció més icònic, Geralt de Rivia: “El mal és el mal. Menor, més gran, mitjà, és igual, les proporcions són convingudes i les fronteres són borroses [...]. Però si he de triar entre un mal i un altre, prefereixo no escollir en absolut.”

És el PSOE qui pot decidir si l’independentisme segueix en la via de negociació o opta per vies més combatives. Si dona per tancada la taula de negociació sense oferir cap passa cap a una solució pactada per votar la independència de Catalunya i una veritable amnistia, llavors haurà d’esperar que les forces independentistes no l’ajudin en cap investidura. El PSOE pot actuar com un partit “d’estat” en el pitjor sentit de la paraula i defensar el règim del 78, o pot pensar més enllà.

El PSOE sense els vots dels catalans no hauria aturat Vox ni el PP, i el PP tindria majoria absoluta amb total comoditat. Catalunya i Euskadi és el vot diferencial dins l’Estat espanyol. I es pot repetir el mateix que va succeir el 2010. Dos anys després del màxim suport dels catalans a un govern del PSOE, aquest va decebre en el progrés nacional amb les retallades de l’Estatut i va provocar un augment de l’independentisme a cotes inèdites. Si el PSOE fa la lectura incorrecta i no ofereix una resposta al que l’independentisme li està plantejant, el que provocarà és una nova enorme decepció dels votants catalans, independentistes o no. I una revifada de l’independentisme a nivells superiors a la postsentència de l’Estatut.

Per altra banda, l’independentisme ha fet bé de cercar els límits de la capacitat de negociació del Gobierno del PSOE per aconseguir els màxims que es pogués. Però ara, possiblement esgotada la via de la negociació progressiva, faria bé de sostenir la proposta de referèndum com a condició irrenunciable per investir Pedro Sánchez. Forçar el PSOE a escollir entre repetir eleccions i el risc que, aquest cop sí, guanyin el PP i Vox, o optar per la democràcia i que els catalans puguem decidir el nostre futur polític dins o fora de l’Estat espanyol.