A Olot l’encerten

No fa gaires anys hi va haver una controvèrsia sobre el ball pla d’Olot. Li havia arribat el moment de ser considerat públicament “classista” i, per tant, suprimible. Per a qui no ho sàpiga diré que el ball pla olotí consisteix en el següent: a l’ajuntament es reuneixen una colla de parelles –depèn dels anys: cinquanta, cent– que fan una volta pels carrers, seguint un itinerari establert, fins a arribar a la plaça; hi seuen per a contemplar unes danses i un castell de focs, i després se’n van al ball de gala. Això passa per la festa major del Tura, al setembre.

De fet, l’autèntic ball pla del nostre folklore no és ben bé això. Hi ha parelles, sí, però no es camina, sinó que realment es dansa, encara que és una dansa molt suau i sense salts, de moviments molt elegants. El ball pla olotí recorda la primera fase de la dansa, quan les parelles es limiten a passejar. El ball pla ha estat una de les danses més populars a Catalunya.

Jo he vist el ball pla tradicional, ells amb smoking i elles llargues fins als peus, passant pels estrets carrers d’Olot davant la curiositat dels espectadors. Era –és– un ritual social, i també un cert compromís: a més dels matrimonis, hi van parelles joves que no són improvisades, sinó que es formen amb una certa base i premeditació.

Ara s’ha tornat a discutir si havia de mantenir-se aquesta manifestació, I l’ajuntament d’Olot ha pres una decisió que em sembla molt oportuna: s’ha reunit amb els representants de les associacions, centres i entitats de la ciutat per tal de saber què en pensaven. I s’ha arribat a l’acord de mantenir el ball pla, que quedarà obert a tothom qui vulgui participar-hi i no serà obligatori anar-hi vestit d’etiqueta. Celebro molt com s’ha tractat aquest afer, i la solució final favorable al ball pla. Perquè si d’una banda la desfilada ha tingut sempre un caràcter de “minoria distingida”, és igualment cert que es tracta d’un acte amb un gran ressò popular, arrelat a Olot amb tota la força de la tradició. Vist des de fora, almenys –que és com jo ho puc veure– conservar el ball pla és conservar una part del patrimoni olotí, i la diversitat de ciutadans que ho han entès així acredita una consciència clara de comunitat.

Jo espero que enguany la desfilada tingui un èxit extraordinari. Imaginem-nos que tot un poble fos capaç d’aparellar-se i passejar, pacíficament, des de l’ajuntament a la plaça, que és com dir de la responsabilitat col·lectiva a la festa col·lectiva...