Culpes de mals perdedors

Abans de diumenge la dreta àulica alimentada per les enquestes pensava que el tsunami conservador esborraria per sempre l’herència d’un home narcisista, superb i resilient, segons definició de La Razón. I conclou la Cope –no som masoquistes, tan sols copsem com s’expliquen els resultats electorals els popes de la croada per aniquilar el sanchisme–, ves quina sorpresa!, que ha estat Vox qui ha ajudat a mantenir-lo. Com passa amb els mals perdedors, uns i altres se’n donen les culpes. Els pactes com els de València o Extremadura, les barrabassades dialèctiques, l’anunci de derogacions de lleis, la campanya de l’odi i els insults que fins fa dos dies era aplaudida fins a l’extenuació, ara és repudiada en un intent de netejar la imatge i els portaveus de la pàtria dretana, unida i cristiana asseguren que els resultats de Feijóo, amb gust de profunda derrota –ABC dixit–, posaran el país en mans de separatistes i bilduetarres (adjectius usats per la Brunete mediàtica). Alguns reclamen al PNB, que com diuen és un partit de dretes, que s’uneixi a Vox i al PP per consolidar un govern seriós; altres diuen que qui té la paella pel mànec és Junts i Carles Puigdemont, i uns tercers asseguren que no hi ha altra sortida que anar a unes noves eleccions. Unes eleccions amb trampa, perquè, adverteix Antonio Beaumont, analista pota negra de la dreta:”Si tornem a anar-hi Sánchez guanyarà, i ho farà mentre els Buxadés de torn continuïn dient barbaritats i Abascal estigui més perdut que el vaixell de l’arròs.” L’amarga victòria de Feijóo ha portat la desolació i encara més perquè els crits d’“Ayuso!”, “Ayuso!” alhora que el gallec saludava des de la balconada de Gènova són l’eco d’un futur incert per al candidat de les mentides.