Del suflé desinflat al marron-glacé

El suflé independentista feia anys que resistia dins del forn, inflamat per Rajoy i amb el PSOE fent mans i mànigues per intentar-lo punxar, sense gaire èxit. Sembla que entre una cosa –Madrid i la puixant extrema dreta– i l’altra –autòctona, entre l’emprenyada de l’independentisme de pedra picada perquè el diàleg no avança i el fastigueig general, denominador comú– s’ha desinflat. En el fons, en els números al Congrés quadra la loteria: oportunitat de bloqueig estratègic, per temps limitat, i apujar l’aposta al doble o res, com a les escurabutxaques. A Junts s’espolsen pressions i prometen resistir, però saben que del suflé poden passar a una altra delícia de tardor, quan serà temps d’investidures, el marron-glacé de castanya que a ERC i la CUP ja han tastat. Si manen el PP i Vox, potser puja el suflé altre cop –hi ha Llarena de guàrdia a l’estiu amb les euroordres–, però si cal tornar a votar, es pot cremar.