Dues pintures de Renoir

El poema La font, que va refrescar l’ombra d’ahir, conclou amb aquest vers: “Ignoràvem Renoir però ja el pressentíem.” Havent evocat els feliços estius de la infantesa, el poeta Joan Teixidor suggereix que, essent criatures, desconeixien el pintor, però que el pressentien vivint en una atmosfera pròxima a alguns dels seus quadres: “el gaudí de la llum i de l’hora fugissera, / els núvols divagant pel cel que s’enfosqueix.”. Teixidor esmenta Renoir, però, de fet, bona part dels altres impressionistes participen en el desig de capturar allò fugisser, un instant que se’n va: la mudança dels cels, els reflexos i moviments de l’aigua, la llum filtrant-se entre els arbres. Enmig de la naturalesa canviant, gaudint-ne, persones, sovint grups, que passegen vora el riu o dinen a l’herba. Però seguiré el camí traçat per Joan Teixidor perquè, certament, s’hi respira l’estiu en part de l’obra, tan sensual, de Pierre-Auguste Renoir. Només dos exemples. A l’estiu del 1876, va pintar El gronxador (que el seu fill Jean en certa manera va posar en moviment en una escena d’Une partie de campagne, 1936) i Ball al Moulin de la Galette. A la primera, una jove és dempeus sobre un gronxador amb un home davant seu i un altre al darrere, recolzat en un arbre, a prop del qual hi ha una nena que mira embadalida qui es gronxa. Els tres models adults (Jeanne Samary, Edmund Renoir, germà del pintor, l’artista Norbert Gounette) apareixen també al Ball al Moulin de la Galette, on una gentada es lliura a la joie du vivre en una tarda lluminosa d’estiu. En aquestes dues pintures, exposades al Museu d’Orsay, la llum d’un sol estiuenc, filtrada pel fullatge, es reflecteix en les robes, s’escampa pel terra.