Fer el préssec

Algú que em sap molt fan de la festassa que els enfollits de l’orquestra Di-versiones munten cada estiu a la platja de Sant Antoni de Calonge em recordava dimarts que faltava just un mes per a una nova edició, el 25 d’agost. Almenys un cop a la vida cal un Diverbeach i deixar anar el cos, la integritat, la virtut i la decència. Comença aviadet i pots allitar-te a una hora molt digna per recuperar la persona íntegra, virtuosa i decent que sembles. No sé per què en un context així de boig em ve un poema enraonat i meravellós d’Enric Casasses que rescato sovint: “No haver-te conegut seria terrible / No haver-te conegut / seria terrible. / Però terrible terrible. / I no ho sabria. / A sobre, no ho sabria.” El Diverbeach segueix cada any un codi cromàtic. Aquest estiu serà el DiverPeach, i es convida a participar-hi amb vestits i ornaments (com més xarons i indiscrets, millor) de colors préssec i taronja. No suporto les desfilades de disfressats en els comiats de solters i solteres, potser perquè crec que la solteria és una cosa que no s’hauria d’acomiadar mai, motomamis, però això és un tema que necessita com a mínim vint-i-set articles com aquest. No soc gaire de disfresses en general. Però si els Di-versiones diuen que s’ha de fer el préssec, cap inconvenient a fer-lo a consciència, que és com es fa a partir dels cinquanta. Una altra via és dedicar-se a la política, però prefereixo pensar on puc trobar un bolso ataronjat. Arribo a la paraula clau per a la governabilitat d’aquest article. Els bolsos. Ara que penseu en quin llibre posar a la maleta, hi ha un imprescindible que seria terrible, però terrible terrible, que no coneguéssiu: Tinc un coll que fa pena, de la divertidíssima Nora Ephron. Si creieu que 149 pàgines és un excés, quedeu-vos en el capítol dedicat als bolsos (i el de l’estètica de manteniment, va! I el de la criança!). Us farà riure, més que moltes persones en vint-i-set anys, sobretot si sou de les que tragineu bolsos amb restes de Tic Tac, comprimits solitaris d’ibuprofèn, pintallavis sense tap, cremes de cacau d’anyada indescriptible i tampons fora del plàstic. Aquesta setmana ha mort l’antropòleg francès Marc Augé, un senyor que va escriure molt sobre el no-lloc i la importància de donar valor a les petites alegries. Com un llibre, o fer el préssec una estona.