El dilema transcendental de Junts
Mentre ERC no dona símptomes de voler encarir la investidura de Pedro Sánchez pactant amb el PSC a la Diputació de Barcelona, Junts té a davant una tessitura delicada. Poques vegades un grup de només set diputats ha tingut a les mans tanta capacitat d’influència. Per al partit, els resultats de diumenge són la primera notícia positiva des que les seves bases van votar sortir del govern. En un context de fort càstig electoral a les formacions independentistes, que Junts hagi pogut limitar els danys s’interpreta com el resultat d’haver mantingut fermes les posicions, una estratègia que els ha convertit en opció de vot i alternativa a l’abstenció per a una part de l’independentisme dolgut. En clau d’investidura a Madrid, continuar mantenint les posicions implicaria repetir eleccions si el PSOE i Sumar no donessin cap resposta satisfactòria a les seves demandes –amnistia i dret d’autodeterminació– o com a mínim a una de les dues sense tancar la porta a l’altra. Aquesta estratègia, que Junts considera que és la que li pot donar més rèdits a mitjà termini –les eleccions al Parlament són, en principi, el 2025–, té contrapartides en tres nivells. En l’estatal, que una repetició electoral donés una nova oportunitat al bloc de dreta i ultradreta i que, per aturar-lo, el PSC encara recollís més vot prestat que el 23-J. En clau catalana, la unitat d’acció independentista quedaria definitivament enterrada i aproximaria encara més ERC al PSC. I, en l’àmbit de partit, mantindria Junts sense cap espai de poder institucional més enllà de la Diputació de Girona.
Investir Pedro Sánchez seria digerible per a Junts si permetés una solució airosa per l’exili i la repressió, però tenir garanties que en tots dos casos la proposta política no serà torpedinada immediatament per l’aparell judicial de l’Estat s’entreveu utòpic. Pel referèndum val més no apostar-hi gaire i, en tot cas, l’actual fastigueig de l’independentisme de base faria que, si s’aconseguís el dret a votar, fos aconsellable no exercir-lo ara. Fer president Sánchez suavitzaria relacions amb el PSOE i el PSC, amb els beneficis corresponents, però el discurs de Junts sempre ha brandat els objectius de país per damunt dels de partit.