Festa a Moià

Fa setanta-cinc anys la festa major de Moià no va ser pas com les que s’havien celebrat fins aleshores. Hi van tenir lloc els Jocs Florals, amb la participació de Carles Riba, Joaquim Ruyra i d’altres grans escriptors. Un moianès il·lustre, el tenor Francesc Viñas, oferí un premi a un treball que ensenyés la mainada a respectar els nius d’ocells. En acabar la festa, el cantant suggerí la idea de continuar la tasca educativa a través d’una acció a favor de l’arbre fruiter. L’endemà mateix, a la casa de la vila, es posà en marxa la Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter, que ara commemora el seu setanta-cinquè aniversari.

Els moianesos han mantingut aquesta Lliga a desgrat de tots els problemes, i han sabut donar un to adient a la festa d’ençà que el 1905 ja s’estrenà l’“Himne a l’arbre”, escrit per Joan Maragall i el mestre Enric Morera.

La festa de l’arbre té una “reina”, però val a dir que el procediment per a designar-la és ben diferent del que s’estila en d’altres ocasions: és triada la noia que ha tingut millor cura d’un arbre durant l’any, i el costum arrenca del 1917, quan se celebrà la primera exposició de testos amb arbrets cultivats per les noies de la vila.

Durant molts anys la festa de l’arbre fruiter s’ha celebrat juntament amb l’homenatge a la vellesa, però enguany es torna –encertadament, al meu entendre– a la tradició original: la festa de l’arbre serà independent i es farà a la tarda. La commemoració dels setanta-cinc anys ha dut els moianesos a reconsiderar i ampliar la festa, patrocinant anualment uns certàmens artístics i literaris; s’ha començat per un premi de poesia, que és a punt d’atorgar-se. Una altra novetat serà la inauguració de la urbanització de la plaça que hi ha al davant d’una de les entrades del parc, i que rebrà el nom de plaça del Moianès. Amb aquest nom es vol expressar el sentiment d’identitat col·lectiva que és ben viu en aquest territori, que en d’altres temps fou la sots-vegueria del Moianès –extingida pel decret de Nova Planta– i que des d’un punt de vista comarcal ocupa l’est del Bages, l’angle nord-oest del Vallès Occidental i un fragment d’Osona. Les successives ampliacions i restriccions de la demarcació no han fet perdre la consciència de comunitat al voltant de Moià.

El dia 17 d’agost la plaça serà inaugurada amb la plantació d’arbres fruiters a càrrec dels batlles dels pobles del Moianès... i del president Tarradellas. Ara que tornarem a tenir Estatut, i se’l compara amb el de l’any 1932, l’anada del president Tarradellas a Moià és significativa: l’any 1933 presidí la festa el president Macià, i plantà un arbre al carrer de Sant Pere. La història torna?