A la tres
La canalla
“Els castells no tindrien el mateix valor estètic i d’esforç si s’acabessin als dosos, que com a mínim solen tenir prou edat per anar al seient de davant d’un cotxe?
Una criatura s’ha trencat la cama aquesta setmana fent un castell al Vendrell i llegeixo que en el món casteller ho qualifiquen com “un ensurt gros”. A part de la fractura de fèmur, la llenya del castell en qüestió també va provocar contusions en tres membres de la colla, que van haver de passar igualment per l’hospital, encara que no s’hi van quedar. Sé que aixecar torres humanes és una tradició molt arrelada a les comarques del sud i que les últimes dècades s’ha anat estenent arreu del territori català, no tant per tradició com per imitació, amb noves expressions molt diferents de les originals. No hi tinc res en contra i m’alegra molt que des de fa més d’una dècada els castells estiguin reconeguts com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Però com a espectacle reconec que em fa patir massa, i això que em declaro fan absoluta de tota mena de pel·lícules de terror.
El que plantejo és si realment cal que mainada tan petita s’enfili fins a alçades tan perilloses només per gust o per tradició familiar, per molt que portin un casc de seguretat. Ho sé: assagen mil vegades els moviments que han de fer, aprenen a caure, i tenen els ossos més flexibles que els adults. També m’han explicat que el percentatge de lesions que es produeixen és menor que en altres activitats esportives de la mainada, però ja no estic tan segura que la relació entre lesió i gravetat sigui igual de favorable. Espero que ningú se senti atacat, però estic convençuda –i crec que no soc l’única– que els castells tindrien el mateix valor estètic i d’esforç si s’acabessin a la fila dels dosos, que com a mínim ja solen tenir edat per anar al seient de davant d’un cotxe. Seria trencar la tradició que no hi hagués canalla fent l’aleta? També era tradició que els castells els fessin només homes fins als anys vuitanta, i precisament amb la incorporació de les dones han pres més volada. Perdrien emoció? Potser sí, però en el meu cas guanyarien una seguidora. Mentrestant, esperem que no s’hagi de tenir cap més “ensurt gros”.
