Benestar animal o sobreprotecció?
Els vincles dels humans amb els animals, en concret els animals de companyia, porten cua. Em centraré en el debat dels gats, ja que la nova llei de benestar animal dona encara més obligacions a les administracions públiques. El gat domèstic (Felis catus) procedeix del gat salvatge o gat fer (Felis silvestris) i els gats ferals són aquells moixos domèstics que han fugit de casa o han estat abandonats i que han tornat de manera parcial o completa a un estil de vida salvatge. Els ecologistes, en general, no debatem sobre la conveniència o no de tenir animals de companyia a casa, sinó sobre l’impacte negatiu que els animals de companyia abandonats causen a altres espècies de fauna salvatge protegida. El millor benestar animal seria que els gats domèstics estiguessin cuidats i alimentats a casa. Cal tenir present que els gats ferals no sobreviurien sense donar-los menjar. Per això moltes persones han assumit, com a tasca personal i voluntària, el deure d’alimentar de manera incontrolada aquests gats. Aquesta tasca altruista provoca altres efectes col·laterals negatius, ja que el seu elevat índex de reproducció fa que les poblacions es descontrolin i generin molèsties veïnals i problemes de salubritat i ecològics. Hi ha diversos estudis científics que corroboren que l’impacte ambiental dels gats com a depredadors d’aus, rèptils, petits mamífers o grans insectes, és molt important perquè són grans predadors oportunistes. Una manera de poder arribar a un equilibri és que l’administració local segueixi vetllant per les colònies de gats ferals de manera puntual, fins que s’arribi a un control i equilibri d’aquesta població, i alhora sancionar, segons la normativa vigent, les persones que els alimenten de manera aleatòria i improvisada. Els humans alimentem els gats que viuen al carrer perquè sabem que no acaben essent agressius contra els humans, fet diferencial amb els gossos, que abandonats formen bandades i es tornen molt agressius. És evident que els animals de companyia han d’estar ben cuidats i alhora cal vetllar pel seu benestar, però alimentar les colònies ferals no controlades perjudica la mateixa espècie de gats domèstics i alhora, i encara més greu, la biodiversitat protegida per la legislació sectorial corresponent.
