A la tres
Catalunya contra Espanya
Els mateixos que es van passar la campanya electoral alimentant el vot d’Espanya contra Catalunya, amb l’esquer que tot s’hi val per aturar un referèndum, són els que ara ho alimenten a la inversa: segons ells, és Catalunya qui va contra Espanya només perquè tenim pel mànec la paella de la governabilitat de l’Estat. Haurien d’estar cofois que els separatistes formin part activa de les institucions espanyoles, i en canvi roseguen vidre veient com la imminent mesa del Congreso pot tenir massa comensals independentistes. I en faran còmplices precisament el partit que a Catalunya ha omplert més el sarró de vots, o sigui el PSC. Aquesta és la idea que la dreta espanyola té de la democràcia i la llibertat, democràcia només perquè guanyin ells i llibertat per prohibir els antagonismes ideològics. Són els patriotes de fireta, que no paren de proclamar que Espanya es trenca, però són els primers que posen en qüestió la sobirania popular, que en una democràcia parlamentària rau en la cambra baixa, no pas en el còmput de vots la nit de l’escrutini. És allà, en aquest Congreso de trencadís acolorit que es constituirà el proper 17 d’agost, on Feijóo sap que no té res a gratar, per això ja ha començat l’ofensiva per desacreditar tot el que es mogui a l’esquerra de Vox. Però alguns simpatitzants de la ultradreta estan deixant autèntiques perles a les xarxes sobre què seria estratègicament més convenient per als interessos de l’“Una, grande y sometida”. Uns afirmen que el millor seria concedir directament la independència al País Basc i a Catalunya: sense els mals resultats en aquestes nacions, el PP tindria majoria folgada per governar amb la crossa de Vox. Altres, i no es pot negar que amb certa lucidesa, recomanen deixar convocar d’una vegada el referèndum, amb l’esperança, ves a saber si no tan forassenyada, que el perdessin els independentistes. Mentrestant, la màquina de guanyar vots entre una d’aquestes dues Espanyes ja funciona ben greixada de cara a una possible repetició electoral, i no s’han trencat pas el cap amb el lema: Catalunya contra Espanya.