Banyar-se, a vegades un esport de risc
En un estiu especiament tràgic pel que fa als ofegaments, amb vint persones mortes al mar o a les piscines de Catalunya, la precarietat laboral dels socorristes que posa de manifest la convocatòria de vaga a Barcelona resulta preocupant. Els convocants denuncien unes condicions laborals que probablement són homologables a les d’altres ajuntaments del litoral català i deixen al descobert una manca de recursos en un sector que precisament pel seu caràcter essencial de cara a la seguretat de les persones hauria d’estar ben dotat. Ara ens adonem que els socorristes, aquesta figura habitual i tranquil·litzadora que els darrers anys s’ha integrat al paisatge estival, són en realitat els grans oblidats i suporten un règim laboral francament millorable. Per exemple, pel que fa a l’incompliment de les hores marcades pel conveni, pel que fa a les instal·lacions que se’ls proporcionen per fer la seva feina o pel que fa a les mateixes revisions mèdiques en persones sotmeses a llargues exposicions a la intempèrie. També pel que fa a la formació, que s’ha anat convertint en més exigent, fins al punt que a vegades ha fet falta anar a buscar mà d’obra a altres països perquè aquí no se’n troba prou.
La mortalitat en platges i piscines, però, és deguda a diversos factors i, alhora que cal reclamar la bona formació i suficient dotació dels socorristes, cal incidir sobretot en la prudència dels banyistes. Les altes temperatures i el comportament de la mar no són comparables als del passat, quan les radiacions no assolien el grau de perill actual i ni tan sols els pares sentien la necessitat de protegir amb cremes els fills i a ells mateixos. Ha canviat el clima, ha canviat la incidència del sol, i al final cal assumir que en determinats dies i en determinades hores posar-se a l’aigua és gairebé un esport de risc. Vivim en un entorn natural privilegiat i en un país on gairebé tots els ajuntaments mitjans tenen piscines públiques i n’hem de gaudir amb tota la intensitat, però ho hem de fer amb responsabilitat, minimitzant els riscos i sense perdre mai el respecte a l’aigua, aquest element lúdic que de cop pot esdevenir també un element letal.