El temps colla per tancar les nuclears

La generació d’energia elèctrica d’origen nuclear hauria de passar a la història entre el 2030 i el 2035, però hi ha dubtes seriosos que el termini es pugui complir. L’any passat la font nuclear encara va representar el 53% de la producció, contra un decebedor 13% de fonts renovables, sense comptar les instal·lacions d’autoconsum. Renovables i autoconsum són objectius estratègics, i en tots dos Catalunya va tard. La màxima responsabilitat recau en els governs que van frenar en el seu moment la implantació de les alternatives amb gran satisfacció del sector energètic tradicional, que va tenir més temps per pujar al tren de les renovables, convertir-les en una nova àrea de negoci i emportar-se la part majoritària d’aquest nou pastís. En qualsevol cas, toca recuperar el temps perdut però no sembla que hi hagi pressa. A nivell industrial, ni l’abordatge de la fotovoltaica i l’eòlica està clar i es mantenen els dubtes sobre si prioritzar macroparcs o instal·lacions més repartides, una indefinició que alimenta l’oposició del territori. Tampoc en l’àmbit de l’autoconsum s’avança com caldria. Les instal·lacions domèstiques han proliferat amb els preus del gas i l’electricitat pels núvols a conseqüència de la invasió d’Ucraïna, però, tot i les bonificacions d’impostos i les ajudes a fons perdut, el cost de la instal·lació i dels tràmits les manté allunyades de les comunitats de veïns i les famílies amb menys recursos, justament les que més necessiten i agrairien la rebaixa del cost energètic. Facilitar finançament sense cost financer s’entreveu com un incentiu obligat si es vol atrapar la data de l’apagada nuclear.

Desconnectar les nuclears en una dècada topa frontalment amb el trasllat de la mobilitat personal a la propulsió elèctrica que impulsen les administracions. Si demà mateix un terç de la mobilitat amb combustible fòssil exigís electricitat, ni la producció ni la xarxa de distribució podrien donar-hi resposta. La producció local sempre es podria substituir per importada –qüestió a banda seria el preu– però si, per exemple, es compra electricitat a França, que manté l’aposta per l’origen nuclear, el benefici global no es veu per enlloc.