Derrotar una dictadura

Que les dictadures deixin d’existir formalment no significa que els seus efectes no perdurin en el temps de la manera més cruel. Sempre admirarem les Mares de la Plaça de Maig –avui, les Àvies–, que han buscat infatigablement els familiars desapareguts entre el 1976 i el 1983, durant un cop cívic-militar en què l’empresariat i l’Església catòlica van tenir un vergonyós protagonisme. Recentment, s’ha trobat el net 133, que havia estat entregat en adopció a un membre de les forces de seguretat –i la seva mare torturada i assassinada. Podria haver-hi unes 300 persones més pendents d’identificació i les àvies són molt grans, però se’n van satisfetes, perquè saben que el relleu de la seva lluita està garantit per bona part dels nets ja recuperats. Admirem també la ingent tasca de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), nascuda el 2000 després de l’exhumació a Priaranza del Bierzo d’una fossa comuna on es van localitzar tretze republicans civils afusellats per pistolers falangistes l’octubre del 1936. I l’admirem perquè la nostra ha estat una Transició fonamentada en l’oblit –la llei d’amnistia aprovada a l’octubre del 1977 rebla el clau–, i per això té mèrit haver aconseguit rescatar més de 1.500 víctimes del franquisme restituint la seva identitat i lliurant les restes als familiars. A Catalunya, la Generalitat disposa d’un pla de fosses també molt actiu, però avui ens centrem en l’ARMH, perquè ha denunciat davant la fiscalia les burles de Roberto da Silva, directiu –cessat de manera fulminant– de Morcilla de Burgos, que, seguint l’argumentari de Vox, diu que els qui busquen avis a les cunetes ho fan per obtenir una gratificació econòmica de l’Estat. Encara falta per derrotar la dictadura!