Mar de fons

Qui més qui menys passa algun dia per la platja durant les vacances d’estiu. Si enganxes un bon dia, amb brisa i bona mar, és un plaer estar-se a la platja, però si trobes aquelles ventades, amb onades descontrolades o mar de fons, ja no és el mateix. Quan jo era petita ens deien que ens agradava anar a la platja perquè no cobràvem per fer-ho... A mi m’agrada sempre el mar: a l’estiu i a l’hivern, quan hi ha bona mar i quan hi ha onades.

El mar sempre ens diu coses del que passa més enllà de la línia de l’horitzó. El mar de fons arrossega ressaques de tempestes d’altres llocs i, a vegades, anuncia tempestes futures a casa. És un diari del que ha passat, passa i passarà. Com una bola de vidre que ens anuncia el que no podem veure.

No teniu la sensació que en la política catalana i espanyola hi ha un cert mar de fons? Els resultats de les eleccions espanyoles, l’abstenció i les demandes de Junts, no són una casualitat. Venen del que va passar. El mar de fons sempre ens anuncia coses que han passat, coses que passen i coses que passaran.

I, de moment, ens arriba informació sobre represaliats i l’amnistia, però això només són petits trossets d’algues i alguna branca que suren sobre les onades. Què hi ha al fons?