El voraviu
La lletania dels 14
Tantes vegades com la sento recordo el “7 i 7, 14, agafa un cagarro i esmorza”
Si fas l’exercici (ara amb els buscadors és molt senzill, ràpid, instructiu i divertit) de mirar què s’ha dit més i qui ho ha dit més després del recompte del 23-J, trobes que queda en una privilegiada posició la lletania dels 14. La lletania dels 14 és aquella que fa anar els 14 diputats independentistes per aquí... i que fa anar els 14 diputats independentistes per allà... Com si s’haguessin presentat en coalició. Com si ERC no en tingués 7 i Junts 7 més. Entre els usuaris més fervorosos de la lletania dels 14 s’hi podran comptar sobretot els independentistes institucionals d’ERC i els agents de l’unionisme emmascarat (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors) que s’han posat a treballar de valent, com un verdader poll ressuscitat. Com un poll ressuscitat que ha d’oblidar la promesa de Sánchez de portar el 130è president davant Llarena. O com un poll ressuscitat que ha de besar la mà del PP. O com un poll ressuscitat que entoma que es repeteixen les eleccions. I amb aquesta gràcia que en parlen! Els 14 diputats independentistes hem... Els 14 diputats independentistes tenim... Si Sánchez no sé què, els 14 independentistes no sé quan... La força que no poden desaprofitar els 14 diputats independentistes... I tu et preguntes: Catorze? De què? Ara és hora de sumar? Tantes vegades com la sento recordo el “7 i 7, 14, agafa un cagarro esmorza”.
