Egoistes

La situació d’extrema sequera que afecta el país junt amb les altes temperatures ens han fet entrar de cop en la consciència del canvi. Alguns es resisteixen a parlar del canvi climàtic encara, però cada dia és més clar que les coses estan canviant. Ens pensàvem que a la societat de l’opulència que hem alimentat al llarg dels últims trenta anys no hi podia faltar res i, ves per on, hi falta aigua.

L’Agència Catalana de l’Aigua ja ha anunciat que començarà a sancionar els municipis que no compleixin els límits marcats i la situació d’alerta ja ha obligat alguns ajuntaments a aplicar restriccions horàries del servei municipal. Mentrestant, passejant pels carrers es continuen veient piscines plenes.

La sequera ens posa contra les cordes perquè ens obliga a replantejar el sistema de conreus, però també el tipus d’indústria i de vida. Ens obliga a pensar en mètodes d’estalvi comuns. I ens posa davant del mirall. En una societat on cada dia som més bio i més eco, resulta que també som més egoistes. Hem estat incapaços de preveure que els recursos naturals no són infinits i som incapaços de renunciar a cap comoditat en benefici del conjunt. No renunciem a tenir la piscina plena ni a regar la gespa. I els pagesos no poden regar els pomers o inundar els camps d’arròs. És real?