Jango, al capdavant de l’exèrcit del riure

Jango Edwards va aterrar al Saló Diana el 1977. Va quedar atrapat. Ha aconseguit sobreviure-hi, durant dècades, sense cap permís de residència i, fins dissabte, fent-se entendre en anglès. A La Gleva van muntar un festival que ja era una mena de comiat, perquè ja havia anunciat que es moria. Per combatre el dolor, s’aplicava al riure. Al seu exèrcit del Fools festival, l’arma de construcció massiva sempre ha estat el riure. Al setembre, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el compromís que la ciutat fos capital del clown a través d’un festival i amb formació continuada. Demà dimecres, es munta una festa a La Gleva que trenca la convenció del funeral. Ell havia aconseguit que un malalt terminal de càncer rigués amb la centrifugadora d’una rentadora. Jango poc té de convencional. Els genis deixen, sovint, un forat estrany a l’escenari. Pepa Plana té clar que “al Jango no se li pot dir mai que no”.