Vox fa d’esquer al PNB

Quan les aritmètiques parlamentàries no deixen opció lògica i s’ha d’obrir pas a l’adversari o s’ha d’enfilar la repetició electoral, apareix l’opció “de franc”. La presenten com molt clara i diàfana. Molt de convicció i molt poc de negociació material. “Ho faig a canvi de res. Ni càrrecs. Ni acord programàtic. Ni coalició de govern.” A Barcelona s’ha usat un parell de vegades per impedir una alcaldia sospitosa d’independentisme. Primer va ser Valls amb Maragall i després, Sirera amb Trias. L’acció generava un automatisme. Colau per Maragall i Collboni per Trias. De franc, segons Valls i Sirera, perquè els seus valors els exigeixen ser “abans d’esquerres que independentistes”. Antes roja que rota, com en el guerracivilisme dels anys trenta. Vox ha anunciat l’opció de franc per a Feijóo, a veure si algú pica i li és prou argument. El PNB, que és el principal candidat a empassar-se l’esquer, s’ha afanyat a dir que no, que a veure quantes vegades ho han de dir i que a veure si no els coneixem. Però això és com no dir res i per posar-se a tremolar. Precisament perquè els coneixem, i perquè les vegades que ho hagin dit no asseguren el que diuen ni el contrari. El sobiranisme institucional basc només mira de reüll si dona pel sac a Catalunya. I l’espanyolisme més recalcitrant sap que el sarró dels conillets és molt més ple per cedir als bascos que no pas als catalans. Ni que sigui per volums. Per això tenen concert! Continuem per a bingo!