Puja la temperatura

Ales portes de l’anunciada tercera onada de calor d’aquest estiu, prevista per a mitja setmana i en què s’auguren màximes extraordinàries que podrien superar els 40 graus, també ascendeix el termòmetre polític. El popular Alberto Núñez Feijóo trencava diumenge el silenci postelectoral després de les generals assegurant que vol buscar un “acord ampli i constitucional per poder ser investit com a president del govern espanyol. I, poc després, Vox oferia al PP els seus 33 diputats per forjar “una majoria constitucional” al Congrés i evitar, així, un govern del PSOE amb els “enemics d’Espanya”.

Intenten, tant la dreta com la ultradreta, imposar el relat que només un govern conjunt respectaria la Constitució. Com també miren de fer veure que hi ha possibilitats de segellar a l’executiu estatal una aliança com la subscrita al País Valencià, a l’Aragó o a Extremadura. Però no és així: la suma no quadra. Els 137 escons del PP i els 33 de Vox continuen sense arribar a la majoria absoluta, tampoc amb l’eventual sí d’UPN. I les aliances que necessita teixir Núñez Feijóo per a una eventual investidura se li desfan a les mans. Encara que la disfressi de Carta Magna, la ultradreta a qui s’ha abraçat ja després de les municipals és precisament la que fa difícil, per no dir impossible, que puguin comptar amb altres socis. El PNB insistia ahir que no entraran en converses amb el líder dels populars per a la investidura. Els nacionalistes ja van fixar posició l’endemà mateix dels comicis i asseguren que no es mouran. A un any per a les eleccions basques i amb EH Bildu guanyant terreny, votació rere votació, el PNB no vol saber-ne res, de Feijóo, i menys dels seus socis.

Passen els dies i la situació és fonamentalment la mateixa del 28 de juliol, quan els populars van prendre un escó al PSOE arribant als 137. Declaracions, moltes; moviments, alguns; i, per ara, una certesa: els partits no viuen d’expectatives creades, sinó de diputats, els seus i els dels possibles socis. I Feijóo no en té prou.