Milions contra la salut

A Ada Colau se la criticava –jo també– perquè no tenia un model econòmic alternatiu per substituir el que anava desmuntant (o volia desmuntar, que alguna marxa enrere va fer) i, en conseqüència, no em trobaran estripant per estripar. Però que Fira de Barcelona tanqués la vinguda de la major fira del joc del món mereixia alguna bullida més de les que sembla que té l’acord. El tema ha passat de puntetes fins que el conseller Manel Balcells ha posat el crit al cel, i com que el seu negociat és Salut i no Economia, ja s’intueix per on pot plorar la criatura.

Són cinc anys a raó d’un impacte econòmic estimat de 280 milions anuals, és a dir, 1.400 milions. Els interrogants sorgeixen sols. No les tenim totes amb el que acabarà sent el Hard Rock de Salou que ara ens llançarem als braços de la indústria del joc, dels casinos i les apostes? No hem gairebé prohibit la publicitat d’aquest sector i ara li proporcionarem el millor altaveu de franc? Quants d’aquests milions 1.400 milions es destinaran a compensar l’impacte negatiu en la salut pública –perquè la ludopatia arruïna persones i destrueix famílies però es combat des del sistema de salut– de l’enlluernament que el joc i l’aposta exerceixen sobre perfils psicològics vulnerables?

Són molts milions i no és fàcil compensar-los des d’un sol altre sector d’activitat econòmica, però no tot s’hi val. En la contraposició de diners i salut la tria hauria de ser clara i inequívoca. El PSC –que se suposa que encara es defineix a l’esquerra– ja ha donat mostres de cap on escora les seves decisions estratègiques. Per aprovar els pressupostos del govern Aragonès va exigir quart cinturó, Hard Rock i ampliació de l’aeroport. Més formigó i més asfalt –que quan cal, cal– en lloc de collar els seus amics del PSOE reclamant un traspàs integral de Rodalies i de la gestió dels aeroports, l’acceleració del corredor mediterrani i un control mediambiental sense el biaix ideològic del govern Colau però seriós i eficient. En la seva foto actual, la diferència entre el PSC i la CiU de fa 20 anys tendeix a zero. I els temps han canviat.