L’accident mortal al barri del Raval de Barcelona

Després de la gran obra tea­tral de la cons­ti­tució de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona –“tea­tro del bueno”, com va dir en Mou­rinho– la pri­mera cosa que apro­ven es apu­jar-se el sou un 4%. Feia uns tres mesos que havien rebut l’avís que al barri del Raval hi havia una pal­mera en mal estat, però ells ni cas, i ha pas­sat el pit­jor que podia pas­sar: cau la pal­mera i causa una víctima mor­tal, una per­sona vul­ne­ra­ble, amb pocs recur­sos i que dor­mia al car­rer, etc. I ara tot­hom defuig les res­pon­sa­bi­li­tats que hau­rien d’assu­mir en un cas tan greu com aquest. Jo vaig estar vint anys de regi­dor a l’Ajun­ta­ment del meu poble, i em vaig dedi­car a ser­vir-lo, amb encerts i errors, però no vaig cobrar mai ni un euro; però ara la cosa ha can­viat molt, i ara tot­hom cobra, i no només de l’Ajun­ta­ment: s’endo­llen als con­sells comar­cals, a les dipu­ta­ci­ons, i tenen uns ingres­sos cada mes que pel que fan no es merei­xen ni un 20% d’aquests sous evi­dent­ment pro­vi­nents dels nos­tres impos­tos, i que si no paguem ens embar­gueu la nòmina o el compte ban­cari per tal que pugueu tenir el sou garan­tit. L’única cosa que m’agra­da­ria poder veure –ja sé que és impos­si­ble– és el 80% de tots els polítics picar pedra de sol a sol i a pa i aigua una tem­po­rada, i així us ado­naríeu del que val un euro, ja que la vos­tra irres­pon­sa­bi­li­tat és tan gran que no us merei­xeu cap mena de res­pecte.