Serp d’estiu

En argot periodístic una “serp d’estiu” és una notícia que en ple curs hauria passat desapercebuda i que, en canvi, en plena època de sequera informativa s’allargassa durant dies perquè, per intranscendent que sigui, és prou cridanera com per captar l’atenció de lectors i espectadors, i els mitjans hi donen corda.

Els darrers anys, de serps d’estiu n’hem tingut poques. Entre la pandèmia, el procés independentista, la guerra contra Ucraïna i les campanyes electorals, no han faltat titulars per omplir portades.

Però afortunadament sempre hi ha una serp que troba el seu forat a l’estiu i ens atrapa, perquè arribem a les vacances necessitats de superficialitat. Com aquell any que una senyora de Figueres assegurava ser filla de Salvador Dalí i va oferir un filó –surrealista, òbviament– als programes estiuencs que li van obrir les portes de bat a bat.

Recorden l’Ecce Homo? Borja és un poble aragonès de cinc mil habitants que mai no havia sortit al mapa informatiu fins que una veïna benintencionada de noranta anys, Cecilia Giménez, va decidir restaurar la pintura de l’Ecce Homo de l’església amb molt amateurisme i poca fortuna. La notícia va saltar als mitjans internacionals… saben quan? Ho han endevinat: en ple mes d’agost.

Per ara, aquest mes d’agost, la fama de la falsa filla de Dalí i de la falsa restauradora de Borja se l’endú la model valenciana Cristina Pedroche, que ha lluït a Instagram una panxa postpart gens falsa que ha desfermat la ira de les dones que vam necessitar tres anys i no tres setmanes com ella per recuperar la figura d’abans de l’embaràs. En només quatre dies des del post de la Pedroche ja he llegit dos reportatges i tres articles sobre dones i postpart. Millor això que els detalls de les negociacions entre PP i Vox. Benvingudes siguin les serps d’estiu!