Tennessee Williams

El meu amic Guillem em va comentar que Tennessee Williams em podia donar molt de joc. De fet, el tenia al cap: majoritàriament ambientades al sud dels EUA, sovint a l’estat del Mississipí, on el dramaturg va néixer i va criar-se, a les seves obres teatrals (i a les nombroses adaptacions cinematogràfiques) sempre sembla que hi faci calor, massa calor, passin o no a l’estiu, l’estació de la qual pot suposar-se que va preferir per emmarcar-hi les passions i les frustracions dels seus personatges, tan sovint marcats per la repressió sexual. Ahir feia referència a Summer and Smoke sense tenir espai per fer-hi presents moltes al·lusions als efectes de la calor estiuenca, com ara la que l’espiritual Alma diu a Johnny, a qui estima sense reconèixer el desig que sent pel seu cos, en veure’l quan retorna al poble: “L’estiu no és la millor època de l’any per renovar una relació a Glorious Hill. El vent del golf no ha bufat i això farà que l’estiu sigui esgotador.” O aquesta d’una alumna d’Alma: “Oh, avui fa massa calor per cantar.” Hi ha altres obres de Tennessee Williams en què l’estiu pesa. Només esmentaré algunes evidencies. Allò que va passar en el que, de sobte, va ser l’últim estiu: els nois, que eren la seva carnassa sexual, van matar Sebastian i potser van devorar-lo davant la mirada estupefacta de la seva cosina Catherine, que és la de Liz Taylor, filmada a Begur, a l’adaptació cinematogràfica de Joseph Leo Mankiewicz. Aquell estiu de foc a Nova Orleans, on arriba Blanche Dubois per refugiar-se a casa de la seva germana, casada amb el brutal Kowalski: la samarreta suada de Marlon Brando en la pel·lícula d’Elia Kazan. Estava a punt d’escriure sobre la Gata, però ho hauré de fer en el pròxim capítol.