Només temps o maduració?

En aquestes dates, sempre he sentit dir a la gent del Camp, i m’agrada repetir-ho recordant, si m’ho permeten, el meu padrí Miquel de qui ho vaig aprendre: “La Mare de Déu d’Agost és festa molt senyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare”. De fet, sembla que, amb permís del canvi climàtic, segueix essent així i la dita es correspon, com és natural, amb la realitat.

Però si l’esmento no és ni per la mare de déu de l’Assumpció, tot sigui dit la festa per excel·lència de l’estiu, ni per les fruites, sinó pel temps de maduració que s’hi afirma que els és propi i també per establir un paral·lelisme amb el moment polític que vivim.

Dijous d’aquesta setmana es constituirà la mesa del Congrés dels Diputats de l’estat espanyol i em pregunto si, d’una vegada per totes i després de dècades de política allunyada de la realitat pluricultural, plurinacional i plurilingüística que el conforma, aquesta mesa i el que pot representar en el futur, la reflectirà. I també, si se’n pot esperar un grau notori d’assumpció d’aquesta realitat per part de l’estat al qual, a hores d’ara, estem lligats.

És sabut que, malauradament, els motivadors reals a l’hora de l’acció política no sempre són arguments científics ni sorgits del recte procedir ni establerts en benefici de necessitats que el comú sentim com a peremptòries, sinó la necessitat d’assolir majories que a través de fórmules aritmètiques, com les que ara mateix es donen, es tradueixen, siusplau per força, en acords sorgits d’equilibris, bescanvis, negociacions...

Per tant, encara que no hi puguem posar un grau notori d’esperança ni d’il·lusió perquè ja sabem el pa que s’hi dona, sí que haurem d’estar atents per veure si, una vegada més, el temps segueix escolant-se com l’aigua per les mans sense fructificar res i només maduren els albercocs i les prunes de frare o madura alguna cosa més.