L’APUNT
Rumba catalana al plat, per favor
Som al pic de la calor, la meitat del país és de vacances i l’altra, en plena escapada pel pont; així doncs, frivolitzem, els desventurats que encara quedem a l’oficina. Deixarem caure uns quants noms de plats i el joc consistirà a endevinar l’adjectiu que ens ve primer al cap. Comencem. Favada. Empanada. Cocido. Calamars. Truita. Pisto. Si a algú no se li han acudit els gentilicis d’asturians, gallecs, madrilenys, andalusos o manxecs, sisplau, que es retiri de la sala. La resta podem espellucar una mica d’embotit de la mai prou ponderada amanida catalana mentre plorem per la desgràcia de la nostra rumba, que no té dret a l’adjectiu amb el qual va néixer despreocupada i alegre perquè els senyors del ministeri es veu que senten aversió a tot allò que es menja amb els dits.