Vacances

El 15 d’agost és, especialment per als italians, el ferragosto. És el dia de vacances per excel·lència arreu d’Europa. Malgrat que per a la tradició catòlica el dia d’avui és, sobretot, el dia de la Mare de Déu d’agost, els romans ja havien instaurat aquesta festa l’any 18 abans de la nostra era. El feriae Augusti eren les vacances d’August i s’afegia a les festivitats que posaven punt final a les feines del camp. Ara, amb els camps més que ressecs a casa nostra, els turistes i visitants omplen carreteres i platges i restaurants a mansalva. Uns acròbates s’enfilen sota el cel estrellat en una funció de circ a Besalú amb una platea bronzejada i amb olor de xampú acabat de posar sobre la pell reescalfada d’un dia de platja, a Calella els Catarres aixequen un auditori amb gent vestida com si anés a l’estrena del Liceu i altres ho fan com si passegessin pel passeig marítim de qualsevol població.

L’endemà a la sorra dues amigues es fan confessions amoroses en topless, sense saber que l’endemà Amaral sortirà a tots els informatius i programes amb les sines enlaire com a senyal de protesta i reivindicació. Una profusió de les imatges dels pits de la cantant en què percebo un cert tuf de naftalina i que va en la direcció contrària al que reivindicava la mateixa Amaral. La carretera de la costa a Girona va mig buida en diumenge i és un exemple més que la gent ja gaudeix de les vacances i no necessita tornar a la ciutat. La sortida de Sant Cristina és l’únic punt de cua, dels que volen passejar per un dels mercats d’estiu amb llumetes penjades que recorda la cançó. I la capital, Girona, somnolent com si fos un jove que s’aixeca a deshora d’una ressaca important pels excessos del dia anterior. Poca gent, i la que passeja, encara sota la calor i xafogor indecent, té un tarannà lent com si fos una repetició en slow motion. Un gelat, una aigua fresca intenten recuperar el visitant que passeja per la Força fins veure l’escalinata de la catedral. Són escenes d’aquests dies, escenes de vacances en el pic màxim que suposa aquest 15 d’agost. Escenes que un mira amb melangia i nostàlgia, perquè aixeques el cap i t’adones que ja fa dies que ets cada dia a la feina.