Cap retrocés en les conquestes nudistes

Els problemes que es troben els col·lectius nudistes per practicar-ho a les nostres platges és un símptoma preocupant d’una onada de puritanisme producte del retrocés conservador que també s’està produint en molts altres àmbits. A còpia d’anys, els nudistes van aconseguir que s’acotessin espais per a ells i que la societat en el seu conjunt deixés de mirar-los com si fossin uns pervertits pel simple fet d’anar despullats enmig de la natura. El moviment naturista, que tradicionalment ha estès aquesta pràctica més enllà de les platges i que fa bandera del contacte saludable de la pell nua amb l’entorn, és una altra víctima d’aquesta intransigència. Sense que se sàpiga bé a què obeeix –o si està directament vinculat a la irrupció de l’extrema dreta en l’escenari polític– totes aquestes conquestes envers la normalització d’unes pràctiques molt arrelades als països del nostre voltant semblen estar de cop amenaçades.

Per això és important escoltar les queixes dels nudistes i combatre la seva discriminació, quan fins i tot el topless, una de les opcions més assumides i acceptades a les zones de bany, està en el punt de mira d’algunes administracions que cauen en la temptació de voler-ho prohibir. La qualitat democràtica d’un país i el respecte per la llibertat també es mesura en temes com aquests. Però és que a més es tracta d’un comportament contraproduent, tal com s’encarreguen de demostrar-nos els nostres veïns francesos, molt més sensible i imaginatius en aquesta matèria, com en tantes d’altres. En comptes de criminalitzar els que es banyen despullats o d’intentar foragitar-los, o fer-los passar les ganes, cal que els respectem i així convertirem els espais on campen en un atractiu turístic més. De la mateixa manera que hi ha el turisme gastronòmic també existeix el turisme nudista, i afortunadament tenim platges per complaure les expectatives de tothom. Aquest és el camí, i no pas el contrari: avançar cap a una societat oberta i tolerant en comptes de recular cap als censors malcarats que en el passat ens dictaven com vestir, com parlar i com pensar. Arribar fins i tot a la cohabitació plena entre els nudistes i els tèxtils seria l’ideal.