El 17-A, sis anys amb la X per resoldre

Demà farà sis anys que el terror es va apoderar de la Rambla de Barcelona l’endemà de la primera explosió d’Alcanar i abans de traslladar-se a Cambrils. Un terror que es va tenyir d’incredulitat i desconcert a mesura que es van anar sabent les identitats i les circumstàncies personals dels autors en les seves vides a Ripoll. Sis anys és temps més que suficient per haver aclarit la majoria d’incògnites essencials que van envoltar els tràgics fets, però no ha estat així. Si la instrucció i el judici, rígidament acotats, van ser decebedors, la disputa dels afectats i l’administració espanyola al voltant de la consideració de víctima és una notícia pèssima. Que per ser reconegut com a víctima calgui haver estat al lloc dels fets i haver-ne rebut l’impacte és un mal punt de partida, perquè delata que l’abordatge del fet és econòmic–estalviar indemnitzacions– i perquè exclou persones o col·lectius sencers, com el d’origen magribí que viu a Ripoll, que ha estat estigmatitzat després del 17-A de manera tan evident que l’ajuntament ripollès és ara en mans d’un partit xenòfob. Tampoc és una bona notícia la dissolució de la unitat d’atenció i valoració a afectats per terrorisme (Uavat), responsable d’una feinada ingent que no ha pogut perllongar en el temps perquè ha trobat el pas barrat per les administracions.

La relació de l’imam de Ripoll amb el CNI continua sent l’aspecte nuclear d’un dels episodis més luctuosos de la nostra història recent. Ho continua sent i ho serà mentre cap govern espanyol canviï una llei de secrets oficials que ara mateix condemna al secret etern el 17-A, l’11-M i tantes altres carpetes fosques perquè no estableix terminis de desclassificació sinó que els deixa a criteri de l’executiu de torn. El govern ara en funcions estudiava modificar-la però sempre preveient un mínim de 50 anys de blindatge per als alts secrets d’estat. Si s’ha d’esperar al 2067 per saber si va badar el CNI, si Abdelbaki es-Satty va burlar els serveis secrets o si se’ls va escapar de les mans l’intent d’espantar l’independentisme que es preparava per a l’1-O, els perdedors seran les víctimes, la democràcia i la decència.