Sortíem per l’Armengol?

Piula Josep Costa que l’1-O no votàvem amnistia. Votàvem independència. Per tant, tal com diu Joaquim Forn, l’amnistia (una llei d’amnistia) no és cap màxim ni cap destí. Per plena que sigui. Una llei d’amnistia és el principi. Que per la Mare de Déu d’agost, al mateix temps que es passeja per Instagram amb gorra de pinxo i camisa estampada, Pedro Sánchez confirmi la candidatura de Francina Armengol en substitució de Batet no és ni presa de pèl ni concessió. No és res. Que potser sortíem al carrer per l’Armengol? Que potser vàrem fer un referèndum per l’Armengol? Sigui més aixís o sigui més allís, sigui home o sigui dona, sigui catalana o sigui mallorquina, la identitat de la candidata socialista a la presidència del Congrés és un de tants conillets que trauran del barret. Si l’amnistia no és el port... què voleu que sigui l’Armengol! O el català a Europa per enèsima vegada! Sánchez és un galtes, satisfet que el 23-J aconseguís sis mesos de pròrroga a la presidència del govern d’on és més còmode preparar-se per a unes noves eleccions al desembre. Ja és costum a Espanya. Es va fer el 2016 i es va fer el 2019. Armengol és un de tants hams que llançaran perquè la premsa amiga el qualifiqui de concessió i bastir així la intransigència puigdemontista en la qual suportar la campanya. Avui veurem on som. Esperem que si no hi ha res de veritat tancat, deixem que s’ho facin. S’ho faran igualment al desembre.