El bucle dramàtic de l’Afganistan
L’Afganistan i els seus quaranta-dos milions d’habitants continuen endinsant-se en el túnel on van entrar ara fa dos anys, quan els Estats Units van posar fi a la seva missió al país i els talibans van entrar victoriosos a Kabul per instal·lar-se de nou en el poder. Les promeses que els seus líders van fer llavors per apaivagar les pors de la població afganesa i guanyar crèdit davant la comunitat internacional –ja era previsible– van esdevenir pur maquillatge i ben aviat, lamentablement, va quedar al descobert la realitat més crua i previsible. Dos anys després, el govern dels talibans ha sortit al carrer per commemorar la seva “conquesta de Kabul” i celebrar l’adveniment del règim islàmic, però la població afganesa és més pobra, menys lliure i les dones han perdut dues dècades d’avenços en drets humans i progrés social. L’antic Ministeri de la Dona és ara el Ministeri de Propagació de la Virtut i Prevenció del Vici, que és al darrere d’incomptables restriccions, que van des de la prohibició única al món de l’accés a l’educació secundària i també a la universitària, fins a la progressiva eliminació de la seva presència en el govern i el funcionariat, el vet a resar a les mesquites, treballar en ONG, salons de bellesa o en el món del cinema, sortir al carrer amb la cara destapada o sense anar acompanyades d’un familiar masculí, anar a parcs d’atraccions o practicar esports atlètics, entre moltes d’altres.
El càstig a les dones és molt superior, irreparable, però la precarietat econòmica afecta tota la societat, que viu sota l’amenaça de la crisi humanitària, com han denunciat diversos organismes internacionals, entre els quals l’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris, que xifra en 28,3 milions de persones (dos terços de la població) les que necessiten assistència humanitària per sobreviure. En tot cas, el món sembla tenir en aquests moments problemes més importants a afrontar que intentar treure l’Afganistan d’aquest bucle dramàtic de totalitarisme polític i religiós, aïllament internacional, pobresa i fanatisme antioccidental, que atrapa la població afganesa i que li nega qualsevol perspectiva de progrés.