Un bocí de memòria
L’altre dia vaig tornar a Colera. La família hi estiuejà uns anys, coincidint amb la meva infantesa i part de l’adolescència. En tinc molt bons records. Vaig aprendre a nedar a la platja dels Morts. Potser per això sempre m’han agradat més les platges rocalloses que no pas les sorrenques –malgrat haver ensopegat amb algun eriçó a la platja d’en Goixa. Amb ulleres i aletes, ben a prop del meu germà Llorenç, maldava per localitzar (i perseguir!) els pops i les sèpies, que intentaven esquivar les nostres poperes. Ningú no et deia res si collies uns quants musclos sota la punta dels Canons. Hom sap que tenim tendència a mitificar els nostres records d’infantesa, però només cal mirar les fotografies familiars per saber que la memòria no em traeix. Ja aleshores, i cada estiu, es patia pels focs.
Feia temps que no hi tornava. El paisatge socarrimat fa mal als ulls, al cor i a la memòria. Aquest mateix diari ens recordava que, al llarg dels quatre dies de foc, les flames van cremar 573 hectàrees, 387 de les quals a Colera i 185 a Portbou. L’incendi s’inicià en un punt concret de la pista forestal que va al pantà de Portbou. L’origen s’atribuí a l’activitat humana, provocada o accidental. Des d’aquí em sumo a les paraules dels alcaldes i vilatans dels dos municipis, que han valorat i agraït la tasca del cos de bombers. Segons sembla, Colera formarà part d’un projecte europeu per a municipis turístics afectats per grans incendis. El foc hi ha marcat el paisatge i l’activitat econòmica. Tota ajuda serà benvinguda.
Cal fer esment d’un factor important: cada any i en cada foc veiem com pastures, vinyes i conreus esdevenen elements clau que eviten mals majors i un número més gran de superfície afectada. En el cas de Colera, es van cremar la meitat dels ceps d’una sola finca i una vinya centenària. Reprodueixo textualment les paraules del seu propietari, el viticultor Eduard Hugas de Batlle, als mitjans de comunicació: “Fa molt temps que no només ens dediquem a la viticultura, intentant fer vi i venent-lo, sinó que també ens dediquem a preservar un paisatge, a preservar una cultura, una agricultura mil·lenària, a preservar un territori.” Es pot dir més alt, però no més clar. Vet aquí, també, el nostre reconeixement per a la gent que cuida la terra durant tot l’any, sigui pagès, pastor o viticultor.