Un bocí de memòria

L’altre dia vaig tor­nar a Colera. La família hi esti­uejà uns anys, coin­ci­dint amb la meva infan­tesa i part de l’ado­lescència. En tinc molt bons records. Vaig apren­dre a nedar a la platja dels Morts. Pot­ser per això sem­pre m’han agra­dat més les plat­ges roca­llo­ses que no pas les sor­ren­ques –mal­grat haver enso­pe­gat amb algun eriçó a la platja d’en Goixa. Amb ulle­res i ale­tes, ben a prop del meu germà Llo­renç, mal­dava per loca­lit­zar (i per­se­guir!) els pops i les sèpies, que inten­ta­ven esqui­var les nos­tres pope­res. Ningú no et deia res si collies uns quants mus­clos sota la punta dels Canons. Hom sap que tenim tendència a miti­fi­car els nos­tres records d’infan­tesa, però només cal mirar les foto­gra­fies fami­li­ars per saber que la memòria no em tra­eix. Ja ales­ho­res, i cada estiu, es patia pels focs.

Feia temps que no hi tor­nava. El pai­satge socar­ri­mat fa mal als ulls, al cor i a la memòria. Aquest mateix diari ens recor­dava que, al llarg dels qua­tre dies de foc, les fla­mes van cre­mar 573 hectàrees, 387 de les quals a Colera i 185 a Port­bou. L’incendi s’inicià en un punt con­cret de la pista fores­tal que va al pantà de Port­bou. L’ori­gen s’atribuí a l’acti­vi­tat humana, pro­vo­cada o acci­den­tal. Des d’aquí em sumo a les parau­les dels alcal­des i vila­tans dels dos muni­ci­pis, que han valo­rat i agraït la tasca del cos de bom­bers. Segons sem­bla, Colera for­marà part d’un pro­jecte euro­peu per a muni­ci­pis turístics afec­tats per grans incen­dis. El foc hi ha mar­cat el pai­satge i l’acti­vi­tat econòmica. Tota ajuda serà ben­vin­guda.

Cal fer esment d’un fac­tor impor­tant: cada any i en cada foc veiem com pas­tu­res, vinyes i con­reus esde­ve­nen ele­ments clau que evi­ten mals majors i un número més gran de superfície afec­tada. En el cas de Colera, es van cre­mar la mei­tat dels ceps d’una sola finca i una vinya cen­tenària. Repro­du­eixo tex­tu­al­ment les parau­les del seu pro­pi­e­tari, el viti­cul­tor Edu­ard Hugas de Bat­lle, als mit­jans de comu­ni­cació: “Fa molt temps que no només ens dedi­quem a la viti­cul­tura, inten­tant fer vi i venent-lo, sinó que també ens dedi­quem a pre­ser­var un pai­satge, a pre­ser­var una cul­tura, una agri­cul­tura mil·lenària, a pre­ser­var un ter­ri­tori.” Es pot dir més alt, però no més clar. Vet aquí, també, el nos­tre reco­nei­xe­ment per a la gent que cuida la terra durant tot l’any, sigui pagès, pas­tor o viti­cul­tor.